2019 >> 6 de Juny, Teatre Principal d’Olot. >> 15 de Juny, Teatre Principal de València >>29 de Juny, Teatre Alegria de Terrassa >> 11-14 de Juliol, Festival Grec – Teatre del CCCB de Barcelona.

TOT VA COMENÇAR

Tot va començar amb una conversa. Dues actrius acusaven en Roger Bernat, ànima de la companyia FFF i autor d’un seguit de peces que no concedeixen el protagonisme ni a actors ni a actrius sinó al mateix públic, de fer un teatre fred i sense emocions. Consideraven que, tant els espectadors i espectadores com els intèrprets, no només necessiten trobar emoció en el fet teatral, sinó que en depenen. D’aquí que Bernat decidís crear un muntatge fet únicament d’aquest material: d’emocions, o més exactament d’emocions trobades (com els ready made de Marcel Duchamp), que no s’haguessin de buscar mitjançant una història o uns personatges, sino que passés exactament el contrari: que la història, si de cas, es busqués com a resultat secundari d’un efecte. La proposta escènica de FLAM pren la forma d’una partitura exclamativa, on, sense cap justificació i sense un context moral que ho aprovi o desaprovi, uns professionals de l’emoció, actors i actrius, ploren i riuen (com si fóssim davant d’una d’aquelles obres del videoartista Bill Viola on un grup de personatges expressen una simfonia d’emocions a càmera lenta) mentre que uns professionals de la sensibilitat plora i riu amb ells.

NO ÉS GENS EXTRANY

No és gens estrany que FFF hagi decidit aquesta vegada posar la tecnologia teatral de les emocions en el seu punt de mira, perquè l’evolució del riure i el plor en les arts en general i en les arts escèniques en particular diu molt sobre la història d’una Humanitat que ho ha convertit tot en dispositiu consensual: des del culte al patiment del cristianisme fins a la idealització de la figura del pallasso; des del turning point afectiu d’indignació fins a un temps, l’actual, en que la política del marketing i el marketing de la política ho fien tot a les emocions.

EQUIP

Peça de Roger Bernat / FFF / ITteatre.
Dramatúrgia: Roberto Fratini. Cap tècnic: Txalo Toloza. Ajudant de direcció i dramatúrgia: Nicolás Jongen. Intèrprets: Marta Borràs, Antoni Mas, Adrià Ardila, Hodei Arrastoa, Alba Duño, Eva Ortega, Alba Aloy, Mireia Lorente-Picó i José Luís Oliver.
Iluminació, escenografia i vestuari: Ana Rovira. Ajudants d’escenografia, il·luminació i vestuari: Núria Vila, Adriana Parra i Albert Chamorro. So: Cristóbal Saavedra. Alumna en pràctique MUET: Nadinka Flores. Observadora: Joana Castellano.
Coordinació d’FFF: Helena Febrés Fraylich. Coordinació d’ITteatre: Ramón Simó i Pepelú Guardiola.
Producció: ITteatre – Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Co-productors: Grec Festival de Teatre, CCCB, Festival Tercera Setmana de València i Elèctrica Produccions. Amb la col·laboració de: Teatre Principal (Olot), Teatre Alegria (Terrassa) i Teatre Laboratori (Vic).

Foto: Helena Febrés