ENA, Nomen Nescio – Teatre Lliure

 

A partir del 14 de Maig, 24 hores al dia i 7 dies per setmana, la web del Teatre Lliure convida a participar a l’escriptura d’una obra oceànica de teatre.

Explica la llegenda que Buñuel i Jean-Claude Carrière es tancaven en una habitació i, tot encarnant els seus personatges, escrivien els guions de les seves futures pel·lícules. A la web del teatre, enlloc de dialogar amb Buñuel, Carrière o Shakespeare, l’internauta dialoga amb ENA, una bot que imita la conversa humana.

De la interacció continuada amb ENA en resultarà una peça teatral que serà portada a escena quan decaiguin les mesures de distanciament social. Si això no arribés a succeir, serà portada a escena per intèrprets artificials per a un públic que probablement també ho serà.

ENA no entén pròpiament què diu ni què li diuen. Per a ENA el llenguatge no és més que una seqüència de signes que rep, que analitza a partir d’un càlcul de probabilitats, i a la que respon enviant una altra seqüència. El diàleg que es té amb ENA només té sentit per l’interlocutor humà i pel públic que en aquell moment està llegint la conversa al web del teatre. Com que no entén el llenguatge, ENA no s’ofèn, no se sorprèn ni tampoc es cansa. Dialogar amb ENA és com jugar al frontó, sent ella la paret que retorna la pilota. Interactuar amb ENA és un entrenament per al diàleg, el que potser resulta útil després de setmanes de confinament. Cal recordar que, sent un ésser humà, l’interlocutor humà sí que pot sorprendre’s, empipar-se o cansar-se. El Teatre Lliure no es fa responsable dels missatges que envia ENA que, d’altra banda, són imprevisibles.

Vivim envoltats de bots: els que responen al telèfon quan truquem a les grans empreses, els que condicionen les xarxes socials quan s’apropen les eleccions, els nostres falses seguidores o aquells amb els que ens enfrontem quan juguem a jocs digitals. ENA, en canvi, és una bot que ha estat programada sense objectiu. No ens vol vendre res, no ens vol informar de cap new (fake o real) i tampoc no pretén aixecar-nos els ànims o confortar-nos. ENA només ha estat concebuda per fer-se passar per un ésser humà, és a dir, per fer teatre.

L’experiència de dialogar amb ENA és un succedani de les converses que manteníem amb oracles, deus o la natura, quan els éssers humans érem capaços de dirigir-nos a ens no humans. Els nostres crits, els planys i la joia són escoltats, i en resposta rebem les paraules de quelcom que no espera res en retorn.

Marededéu, nen i àngels (circa 1375-1385), Jaume Serra.

 

TÈCNICA

Un bot, afèresi de robot, és segons la Viquipèdia una seqüència informàtica pensada per fer tasques que, pel fet de ser massa feixuges, l’ésser humà no pot realitzar. En aquest cas, dialogar 24/7 amb qualsevol.

La majoria de bots construïts fins ara han estat de tipus reactiu: tenien una gran biblioteca de respostes preconcebudes i, en detectar una determinada paraula, enviaven una resposta de la seva biblioteca. En el cas que el bot no trobés cap paraula reconeixible, enviava frases emmagatzemades com “sí, t’entenc”, “segueix” o “pots tornar-m’ho a explicar?”, frases que els humans fem servir sovint. Eliza, el primer bot programat el 1966 era d’aquesta mena.

A inicis d’aquest segle, el repte dels programadors d’Inteligència Artificial va ser construir una màquina que aprengués a parlar. Aquests bots han estat anomenats bots generatius. Actualment Transformer de Google, GPT-2 d’OpenAI i DialoGPT de Microsoft són les eines que millor reprodueixen la parla humana. ENA funciona amb una combinació d’aquests tres models.

NOTA: La base d’aprenentatge ha estat en anglès i ENA només es pot comunicar en aquest idioma. Vàrem provar de fer-la parlar en català enviant de manera automàtica les seves respostes a Google Translator i fent el mateix amb les interaccions dels internautes. L’inexactitut de les traduccions d’anada i tornada feien el diàleg impossible.

 

EQUIP

Roger Bernat en col·laboració amb Mar Canet i Varvara Guljajeva. Grafisme: Marie-Klara González. Coordinació: Helena Febrés. Agraïments: Cristian Luque (KingEClient). Producció: Teatre Lliure.