Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree?
I travel the world
And the seven seas,
Everybody’s looking for something.

Some of them want to use you
Some of them want to get used by you
Some of them want to abuse you
Some of them want to be abused.

Sweet dreams (are made of this), Eurythmics

Diferents habitacions de xat:

  1. Una xat room de contactes sexuals on un sol internauta segueix buscant parella quan ja es fa de dia;
  2. Una parella en un pianobar;
  3. Tres persones tancades en un pis davant d’un piano desmuntat d’Ikea;
  4. Un estable a Betlem l’any zero quan Maria, Josep i una comunista es troben davant del nen Jesús;
  5. El rei, la reina, la princesa, la reina mare i Goya, compartint un dinar al Palau de la Zarzuela;
  6. Sis personatges al voltant d’una taula de vidre decidint al propera campanya de publicitat pel Mercat de les Flors;
  7. Un interior burgès en que els amos de la ciutat contemplen amb assarenat neguit el fracàs de les seves vides i l’eclipsi del seu món;
  8. Una manifestació a l’exterior de la presó d’Estremera;
  9. La sala d’un hospital de campanya després de l’assalt a la ciutat;
  10. Els pensaments de Molly com si una infinitat de personatges prenés la veu de la dona de Leopold Bloom…

Els espectadors es connecten a un xat amb els seus mòbils i, tot xatejant, construeixen cada una de les escenes. Finalment, amb el treball de tots, el sistema construeix un objecte que res no té a veure amb un diàleg.

El dret a l’ús i a l’abús (“uti et abuti”) és el que defineix la propietat en dret romà. “Ho he destrossat perquè era meu” o “Era meu perquè ho he destrossat” són fórmules que determinen una manera de relacionar-se amb objectes o persones. És apropiant-se d’allò que és de tots com s’inicia el seu eclipsi, o és l’eclipsi el que fa que una cosa esdevingui d’algú. Per exemple, el discurs de tots del que s’apropien les xarxes socials acaba provocant la desaparició del substracte social que les alimenta. L’espectacle és una demostració escènica d’aquesta paradoxa.

De Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Programació: Mar Canet. So: Cristóbal Saavedra Vial. Una producció de la Fundació Catalunya La Pedrera. Estrena: 17 de maig del 2018.