Núria Martínez-Vernis ©Tristán Pérez-Martín

Hem picat la porta de diferents festivals per estar presents en els seus processos de deliberació, aquells moments en què decideixen la programació. La majoria ens ha obert però, com alguns ja tenien feta la selecció, els hem fet la següent proposta:

CONDICIONS PER A UNA SELECCIÓ

1) Us convidem a vosaltres, equip de programadors del festival, a escollir 3 d’entre 30 espectacles d’un país estranger.

2) Per fer la selecció només rebreu un tràiler i l’enregistrament complet en video de l’espectacle.

3) No sabreu el nom de la companyia, la seva història o el context de creació de la peça.

4) Les vostres converses seran enregistrades i esdevindran el guió d’un espectacle «que escenificarà els processos de decisió que s’amaguen darrera el treball d’una direcció artística».

UNA ALTRA EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

El teatro es la elaboración colectiva de una hipótesis de trabajo que sólo se produce cuando, al salir del espectáculo, la conciencia de no haber desempeñado bien el papel de público se confunde con la intuición de las muchas maneras de haberlo hecho mejor. En un mundo en el que la Participación es un hecho pero casi nunca es real, el teatro asume la tarea nada fácil de poner en escena una participación que, sin ser necesariamente un hecho (o precisamente por no serlo) consiga ser real.

“Seeing oneself living”, Roberto Fratini y Roger Bernat.

Com es fa la cultura? De quin espectacle mental, de quin guió ideològic traiem les nostres opinions sobre els espectacles dels altres? Fins a quin punt la programació és una forma de dramatúrgia? Quina part de la ficció admet l’escenari del debat? Quant teatre admet la sinceritat del fòrum? Quins processos no manifestos, de vegades paradoxals i en alguns casos grotescos, fan que un determinat artista o espectacle sigui accessible al públic? Quina part de Dionís mou la intoxicació de decidir?

A partir d’aquestes qüestions, Roger Bernat/FFF construeix un dispositiu que escenifica els processos de decisió i selecció, la turbulència dialèctica que s’amaga darrera la feina d’una direcció artística.

QUI SOM

Projecte de Roger Bernat amb dramatúrgia de Roberto Fratini i la participació de Francesca Albanese, Silvia Baldini, Josephine Magliozzi i Laura Valli. Software: Matics Barcelona. So: Joan Solé. Muntatge video: Txalo Toloza. Gràfica: Marie-Klara González.

Amb la generosa col·laboració d’Agnès Mateus i Quim Tarrida, Agrupación Señor Serrano, Alessandra García, Animal Religion, Atresbandes + Bertrand Lesca & Nasi Voutsas, Azkona/Toloza, Baró d’Evel, Brodas Bros, Cabosanroque, Cris Blanco, Col·lectiu VVAA, David Espinosa, El Conde de Torrefiel, Germana Civera, Iniciativa Sexual Femenina, Joan Català, Jordi Oriol, Juana Dolores, Las Huecas, Macarena Recuerda, Malpelo, Marcel·lí Antúnez, La Veronal, Marta Galán, Nao Albet i Marcel Borràs, Ça Marche, Núria Guiu, Nyamnyam, Pere Faura, Quim Bigas, Societat Doctor Alonso i Soren Evinson.

Producció i curadoria de Qui e Ora (Milà). Coproducció: Capotrave-Infinito i Kilowatt Festival (Sansepolcro), amb l’ajut de Risonanze Network (xarxa italiana de festivals amb direcció artística participada per joves menors de 30), i del MIC.

FRUITOR PASSIV (PASSIVE USERS)

We knocked on the doors of different festivals to be present in their deliberation processes, those moments in which they decide on the programming. Most of them opened the doors for us. However, some had already made the selection, so we made the following proposal:

CONDITIONS FOR A SELECTION

1) We invite you, team of festival programmers, to choose 3 out of 30 shows from a foreign country.

2) To make the selection, you’ll receive a 6-minute trailer for each of the shows (*) and the recording of the complete show.

3) Only the title of the show will appear in the trailer. The name of the company, the place of premiere or the year of creation have been deliberately erased.

4) Your deliberations will be recorded and will become the script for a show «that will stage the decision and selection processes, the dialectical turbulence that is hidden behind the work of an artistic direction.»

(*) If the company has a trailer of less than 6 minutes, the first minutes of the complete show are added to it. If the trailer is longer, it is shortened. If the company does not have a trailer, one is made. The videos are translated.

ANOTHER EXPLANATION OF THE PROJECT

Theater is the collective elaboration of a working hypothesis that only occurs when, after leaving the show, the awareness of not having performed the role of the public well is confused with the intuition of the many ways to have done it better. In a world in which Participation is a fact but it is almost never real, the theater assumes the not easy task of staging a participation that, without necessarily being a fact (or precisely because it is not) manages to be real.

«Seeing oneself living» Roger Bernat & Roberto Fratini.

How is culture made? From what mental show, from what ideological script do we get our opinions about the shows of others? To what extent is programming a form of dramaturgy? What part of fiction admits the scenario of the debate? How much theater admits the sincerity of the forum? What non-manifest processes, sometimes paradoxical and in some cases grotesque, make a certain artist or show accessible to the public? What part of Dionisio moves the intoxication to decide?

Starting from these questions, Roger Bernat/ FFF builds a device that stages the decision and selection processes, the dialectical turbulence that is hidden behind the work of an artistic direction.

ABOUT US

Project by Roger Bernat with dramaturgy by Roberto Fratini and the participation of Francesca Albanese, Silvia Baldini, Josephine Magliozzi and Laura Valli. Software: Matics Barcelona. Sound: Joan Solé. Video montage: Txalo Toloza. Graphic: Marie-Klara González.

With the selfless collaboration of: Agnès Mateus & Quim Tarrida, Agrupación Señor Serrano, Alessandra García, Animal Religion, Atresbandes + Bertrand Lesca & Nasi Voutsas, Azkona/Toloza, Baró d’Evel, Brodas Bros, Cabosanroque, Cris Blanco, Col·lectiu VVAA, David Espinosa, El Conde de Torrefiel, Germana Civera, Iniciativa Sexual Femenina, Joan Català, Jordi Oriol, Juana Dolores, Las Huecas, Macarena Recuerda, Malpelo, Marcel·lí Antúnez, La Veronal, Marta Galán, Nao Albet & Marcel Borràs, Ça Marche, Núria Guiu, Nyamnyam, Pere Faura, Quim Bigas, Societat Doctor Alonso and Soren Evinson.

Production and curating Qui e Ora (Milano). Co-production of Capotrave-Infinito and Kilowatt Festival (Sansepolcro), with the help of Risonanze Network (Italian network of festivals with artistic direction participated by young people under 30) and MIC.