Una reunió en un important teatre de Barcelona: Pregunto per què no hi ha més dones amb càrrecs de responsabilitat a la programació dels teatres. Penso en directores d’espectacles però també en dones que dirigeixin sales de teatre i festivals. Els assistents riuen sorneguers quan un dels assistents diu, «és que jo no sóc un home» en referència a la seva homosexualitat. Miro al meu voltant i comprovo que m’acompanyen dos nois menors de 30 anys, l’home que acaba de fer la broma i dues dones. Torno a fer la pregunta perquè potser s’ha interpretat en un to massa lleuger. Per explicar-me millor els faig notar que a Barcelona hi ha més de 30 teatres i només 1 ó 2 són dirigits per dones. També els faig notar que a la programació del teatre on som hi ha programats una trentena d’espectacles i no passen de 2 ó 3 els que són dirigits per dones. Em responen que hi ha moltes actrius a tot a arreu. M’emprenyo i els dic que l’actor –desgraciadament– és un càrrec subaltern. Imagino que una mica farts de la meva insistència tanquen la polèmica amb una altra broma: «és que les dones són més inteligents que els homes i prefereixen estalviar-se aquests càrrecs». Tothom riu (les dones també) i jo accepto la meva derrota.
En sortir del teatre em pregunto per què en una reunió d’homes joves, homosexuals i dones s’imposa l’humor del mascle. Com si per sobre de les nostres conviccions i identitats estigués la lògica imposada per l’home heterosexual. També em dic que si això passa en un tema tan sensible com els conflictes de gènere, què no deu passar amb el canon teatral. També es deu imposar una manera de veure i de fer teatre tot i que cadascun dels que el fem sabem que s’hauria d’imposar una altra pràctica.
Il·lustració: Una versió dels famosos cartells de les Guerrilla Girls a càrrec de MissCapricho.
PD: Cal fer notar que tot i que les dones mai no ocupen càrrecs de responsabilitat, l’imaginari teatral està plagat de dones nues i referències al sexe femení. Sense anar més lluny, l’últim cartell anunciador del Festival Temporada Alta remet clarament a un cony (un meló partit per la meitat en vertical). Si mireu el programa us adonareu que el director és home i que el 90% dels espectacles estan dirigits per homes. A ningú no li sembla extrany que en un festival d’homes el reclam sigui un cony? Potser hagués estat més representatiu posar un plàtan amb dues boles de gelat a la base. Em pregunto si els polítics haguéssin aprovat la subtil referència al sexe dels que manen. Probablement haguéssin dit «quin mal gust!». La noció de «bon gust» també la devien decidir els homes i a l’alcaldesa de Girona, Anna Pagans, li devia semblar bé.