ENA (Nomen Nescio) és una bot creada per dialogar amb els internautes i fer amb ells una obra de teatre.
Explica la llegenda que Buñuel i Jean-Claude Carrière es tancaven en una habitació i, tot encarnant els seus personatges, escrivien els guions de les seves futures pel·lícules. A la web del teatre, enlloc de dialogar amb Buñuel, Carrière o Shakespeare, l’internauta dialoga amb ENA, una bot que imita la conversa humana.
De la interacció continuada amb ENA en resultarà una peça teatral que serà portada a escena quan decaiguin les mesures de distanciament social.
ENA no entén pròpiament què diu ni què li diuen. Per a ENA el llenguatge no és més que una seqüència de signes, a la que respon enviant una altra seqüència. Un diàleg amb ENA només té sentit per l’interlocutor humà i pel públic que en aquell moment està llegint la conversa al web del teatre. Com que no entén el llenguatge, ENA no s’ofèn, no se sorprèn ni tampoc es cansa. Dialogar amb ENA és com jugar al frontó, sent ella la paret que retorna la pilota. Interactuar amb ENA és un entrenament per al diàleg. Tanmateix, cal recordar que, sent un ésser humà, l’interlocutor humà sí que pot sorprendre’s, empipar-se o cansar-se. El Teatre no es fa responsable dels missatges que envia ENA que, d’altra banda, són imprevisibles.
Vivim envoltats de bots: els que responen al telèfon quan truquem a les grans empreses, els que condicionen les xarxes socials quan s’apropen les eleccions, les nostres falses seguidores o aquells amb qui ens enfrontem quan juguem a jocs digitals. ENA, en canvi, és una bot que ha estat programada sense objectiu. No ens vol vendre res, no ens vol informar de cap new (fake o real) i tampoc no pretén aixecar-nos la moral. ENA només ha estat concebuda per fer-se passar per un ésser humà, és a dir, per fer teatre.
L’experiència de dialogar amb ENA és un succedani de les converses que manteníem amb oracles, deus o la natura, quan els éssers humans érem capaços de dirigir-nos a ens no humans. Els nostres crits, els planys i la joia són escoltats, i en resposta rebem les paraules de quelcom que no espera res en retorn.
Un bot, afèresi de robot, és segons la Viquipèdia una seqüència informàtica pensada per fer tasques que, pel fet de ser massa feixuges, l’ésser humà no pot realitzar. En aquest cas, dialogar 24/7 amb qualsevol.
La majoria de bots construïts fins ara han estat de tipus reactiu: tenien una gran biblioteca de respostes preconcebudes i, en detectar una determinada paraula, enviaven una resposta de la seva biblioteca. En el cas que el bot no trobés cap paraula reconeixible, enviava frases emmagatzemades com «sí, t’entenc”, «segueix» o «pots tornar-m’ho a explicar?», frases que els humans fem servir sovint. Eliza, el primer bot programat el 1966 era d’aquesta mena.
A inicis d’aquest segle, el repte dels programadors d’Inteligència Artificial va ser construir una màquina que aprengués a parlar. Aquests bots han estat anomenats bots generatius. Actualment Transformer de Google, GPT-2 d’OpenAI i DialoGPT de Microsoft són les eines que millor reprodueixen la parla humana. ENA funciona amb una combinació d’aquests tres models.
NOTA: La base d’aprenentatge ha estat en anglès i ENA només es pot comunicar en aquest idioma. Vàrem provar de fer-la parlar en català enviant de manera automàtica les seves respostes a Google Translator i fent el mateix amb les interaccions dels internautes. L’inexactitut de les traduccions d’anada i tornada feien el diàleg impossible.
EQUIP
Roger Bernat en col·laboració amb Mar Canet i Varvara Guljajeva. Grafisme: Marie-Klara González. Coordinació: Helena Febrés. Agraïments: Cristian Luque (KingEClient). Producció: Teatre Lliure.
Teatre Lliure del 14 de maig al 14 de juny i a Zona K del 18 al 28 de Novembre.
ENA is a bot created to dialogue with Internet users and make a play with them.
Legend has it that Luís Buñuel and Jean-Claude Carrière locked themselves in a room and, while embodying their characters, wrote the scripts for their films. On the theatre’s website, instead of having a dialogue with Buñuel, Carrière or Shakespeare, the internet user has a dialogue with ENA, a bot that imitates human conversation.
The continued interaction with ENA will result in a theatrical piece that will be staged when social distancing measures are lifted.
ENA does not properly understand what she is saying or what is being said to her. For ENA, language is nothing more than a sequence of signs that it receives, to which it responds by sending another sequence. A dialogue with ENA only makes sense for the human interlocutor and for the audience that is currently reading the conversation on the theatre’s website. Since she does not understand the language, ENA is not offended, nor is she surprised or tired. Talking to ENA is like playing fronton, being ENA the wall that returns the ball. Interacting with ENA is a training for dialogue. However, it must be remembered that, being a human being, the human interlocutor can be surprised, angry or tired. The Theater is not responsible for the messages sent by ENA which, on the other hand, are unpredictable.
The experience of dialoguing with ENA is a substitute for the conversations we had with oracles, gods or nature, when human beings were able to address non-human beings. Our cries, complaints and joy are heard, and in response we receive the words of a non-human being that expects nothing in return.
From May 14, 24 hours a day and 7 days a week, the Theatre’s website invites you to participate in the writing of an oceanic play.