Foto: Nacho Correa
Finalment Pereira a Barcelona! Donant un taller a La Poderosa i treballant amb Miquel Mont de Palol als Proyectos Cruzados. Vaig coneixer el Miguel quan va estar fent una residència al desaparegut festival Mapa que organitzaven el Tomàs Aragay i la Sofia Asencio. El Miguel volia algú que es mirés la peça perquè ell no només la coreografiava sino que era sobre l’escenari, i el Tomàs va pensar que ell i jo podríem fer una bona parella. Va encertar. Tant al Miguel com a mi no ens agrada assajar, així que ens trobavem a Pontós i ens anavem a passejar, seiem a la sala d’assaig i no recordo que mai no posessim els peus a l’escenari. Tot eren xerrades i passejos. Des de llavors que provo d’assajar de la mateixa manera.
El Miguel havia treballat amb la Karima Mansur, coreògrafa cairota, i havia decidit fer una peça a partir de la col·laboració. El Miguel anava amb una malla negra que cobria tot el seu cos (mans, peus i cara inclosos) i amb una perruca negra. Així, mentre que el públic era davant del fantasma de la Karima, el Miguel, que incarnava el fantasma, explicava la seva relació. Em sembla que l’espectacle segueix girant pels teatres d’arreu.