La Universitat de Barcelona organitza un curs sobre l’avortament de l’espectador. Hi participo amb una xerrada que el Roberto Fratini ha titulat Protocols de l’autoengany… Mostraré alguns fragments dels últims espectacles i provaré d’explicar per què la sempre tan esperada arribada de nous públics ha estat la història d’un naixement interromput.

Aquí el programa del curs:

L’estatut de l’espectador en la teatralitat ampliada

Maneres de veure i llindars de la inacció

El curs es proposa desplegar, exposar i debatre des de diferents enfocs i diferents àries de coneixement l’apertura de paradigma que, en transformar progressivament i sensiblement al llarg de les darreres dècades les poètiques teatrals, ha suposat una commoció paral·lela pel que fa als estatuts del públic: 1) a la seva manera de mirar i als significats morals o socials que comporta; 2) a la seva espaialitat (a través del desmantellament sistemàtic de la frontalitat tradicional i els protocols espectaculars); 3) a la progressiva assimilació al rol de co-autor en les dècades de l’estructuralisme, i a la seva assimilació definitiva al rol auto-assignat d’agent i actor en les dècades del “teatre participatiu” o “d’immersió”.

Els temps semblen madurs per repensar aquestes assumpcions de rol, desglossant-les com a símptoma d’un paradigma cultural més ampli i investigant-ne els seus aspectes antropològics i polítics: repensar per tant no tan sols les formes del teatre de participació (i les seves paradoxes potencials), sinó emmarcar aquestes formes en un horitzó més ampli que tingui en compte la trajectòria fenomenològica del públic al llarg de la història; l’evolució de la metàfora de l’espectador en la filosofia i teoria cultural del segle XX (d’Ortega i Gasset, a Blumenberg, a la Internacional Situacionista, a Rancière); la taxonomia dels públics com a diferents “formats de col·lectivitat” i els seus “comportaments” específics; i finalment, les analogies cada cop més avalades i invocades pel discurs entre el concepte d’emancipació i l’agència de l’espectador teatral davant les avantguardes escèniques i la idea d’emancipació i agència del ciutadà com a “espectador insurrecte” davant la lluita política.

Una proposta d’Agost produccions, amb la col·laboració de Roberto Fratini.

PROGRAMA

Dates: del 13 al 17 de juliol de 2015 // 
Lloc: Barcelona, Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (pl. Universitat)

Dilluns 13 de juliol

16:00 h Una breu història del públic teatral. Enric Ciurans

18:30 h Llindars de la inacció: nous estatuts i velles paradoxes del teatre de participació (I). Roberto Fratini

19:30 h Públics improbables. Víctor Molina

Dimarts 14 de juliol

16:00 h Protocols de l’autoengany: noves formes dialèctiques per al teatre polític. Roger Bernat

18:30 h Mapes: públics, itineraris i territoris per a la nova teatralitat. Tomàs Aragay i Sofia Asencio (Societat Doctor Alonso)

Dimecres 15 de juliol

16:00 h Filosofies de la participació: l’espectador com a metàfora filosòfica i l’estètica de la recepció. Xavier Antich

18:30 h L’espectador virtual i la democratització del discurs. Rubén Ramos (Teatron)

19:30 h Llindars de la inacció: nous estatuts i velles paradoxes del teatre de participació (II). Roberto Fratini

Dijous 16 de juliol

16:00 h L’espectacle de masses entre democràcia i totalitarisme. Manuel Delgado

17:00 h Espectacle de la política i democràcia real: el ciutadà com a espectador insurrecte. Ponent per confirmar

18:30 h Debat sobre una peça teatral de la cartellera. Agost Produccions

Divendres 17 de juliol

16:00 h Recepció i poètiques del real. Carles Batlle

17:00 h Nous públics i formats de disseminació. Ponent per confirmar.

18:30 h Sobretaula rodona: àpat-debat amb els participants al curs.

Públic general: 155€
. Col·lectius amb descompte: 140 €
Atenció: a partir del 15 de juny, increment de preu!