«Arriba a fer basarda fins a quin punt, en qualsevol camp d’activitat humana, es deixa sentir un cada cop més viu afany per erigir-nos cara a un públic indeterminat i absolut. Amb prou feines resten àrees allunyades d’aquesta omnipresència vigilant, d’aquesta fraternitat amorfa, amb rengleres i rengleres de gent abstreta, callada, distant que, sense recer, sense descans, esguarda i, en bona mesura, determina sigui quina sigui l’actuació que emprenguem. Com en totes les altres qüestions, també en l’àmbit concret de la creació literària i artística, el procedir d’aquesta platea mundial opera damunt les obres i els autors de manera uniformement autoritària. D’aquí ve que pensem que és urgent d’abordar la concepció de públic, d’obrar el públic conscientment, i obrir -des d’aquestes disciplines nostres tingudes per més o menys lliures- en la seva forma i en la seva substància, tota la creativitat, la diversitat i l’aire de què siguem capaços.» Inici de l’article de Perejaume a Querido Público.