Ja està. Ja són públics els detalls de la propera Biennal de Sao Paulo. La 34. Que s’inspira en Faz escuro mas eu canto, primer vers d’un poema de Thiago de Mello.

Fa dos anys que estem preparant la peça. Quan Ruth Estévez i Jacopo Crivelli em van proposar pensar en un projecte, el primer que em va venir al cap va ser la multitut de nens i nenes uniformats que hi havia a la Biennal quan la vaig visitar per primera i única vegada. Ells em van confirmar que la Biennal és visitada per milers d’infants, que quasi són la meitat dels visitants.

Vaig decidir fer una peça específicament per aquest públic. Una peça que fos comprensible pels nens i nenes, i un misteri pels adults. Invertir així la relació jeràrquica adult/infant. Ja fa dos anys vaig escriure:

Si el destí dels nens és “no saber estar-se en el seu lloc”, en molts aspectes els infants d’aquest projecte s’escapoleixen del lloc semàntic en el que es pretén captar-los: convertint-se en obra quan se’ls percep com a infants, convertint-se en infants quan se’ls percep com a obra; convertint-se en espectadors quan se’ls percep com a actors, i fent de l’observació el contingut maliciós de la seva performance.

La peça es diu PIM PAM i es podrà veure entre el 4 de setembre i el 5 de desembre del 2021.

Aquí hi ha el primer catàleg online anomenat Tenteio, amb contribucions de tots els artistes participants, a càrrec de l’Elvira Dyangani Ose.

* Faz escuro mas eu canto,
porque a manhã vai chegar.
Vem ver comigo, companheiro,
a cor do mundo mudar.
Vale a pena não dormir para esperar
a cor do mundo mudar.
Já é madrugada,
vem o sol, quero alegria,
que é para esquecer o que eu sofria.
Quem sofre fica acordado
defendendo o coração.
Vamos juntos, multidão,
trabalhar pela alegria,
amanhã é um novo dia.

Thiago de Mello

 

china sourcing agent