Fa dos anys que estem preparant la peça que, tot i no haver estat feta en un pim pam, es diu PIM PAM. Quan Ruth Estévez i Jacopo Crivelli em van proposar pensar en un projecte, el primer que em va venir al cap va ser la multitut de nens i nenes uniformats que hi havia a la Biennal quan la vaig visitar per primera i única vegada. Els curadors em van confirmar que el servei d’educació de la Biennal és el més antic dels que hi ha a cap altre esdeveniment artístic i que la Biennal és visitada per milers d’infants, que quasi són la meitat dels visitants.

Vaig decidir fer una peça específicament per aquest públic. Una peça que fos comprensible pels nens i nenes, i un misteri pels adults. Invertir així la relació jeràrquica adult/infant. Ja fa dos anys vam escriure amb en Roberto Fratini:

Si el destí dels nens és “no saber estar-se en el seu lloc”, en molts aspectes els infants d’aquest projecte s’escapoleixen del lloc semàntic en el que es pretén captar-los: convertint-se en obra quan se’ls percep com a infants, convertint-se en infants quan se’ls percep com a obra; convertint-se en espectadors quan se’ls percep com a actors, i fent de l’observació el contingut maliciós de la seva performance.

PIM PAM es podrà veure entre el 4 de setembre i el 5 de desembre del 2021.

Aquí hi ha el primer catàleg online anomenat Tenteio, amb contribucions de tots els artistes participants, a càrrec de l’Elvira Dyangani Ose. La Biennal s’inspira en Faz escuro mas eu canto, primer vers d’un poema de Thiago de Mello.

* Faz escuro mas eu canto,
porque a manhã vai chegar.
Vem ver comigo, companheiro,
a cor do mundo mudar.
Vale a pena não dormir para esperar
a cor do mundo mudar.
Já é madrugada,
vem o sol, quero alegria,
que é para esquecer o que eu sofria.
Quem sofre fica acordado
defendendo o coração.
Vamos juntos, multidão,
trabalhar pela alegria,
amanhã é um novo dia.

china sourcing agent