MASTURBAR L’EXISTÈNCIA (visita a l’exposició de Charlotte Posenenske, MACBA, 23 de Gener del 2020, 18:30 hs.)

No té sentit anar sol a veure l’obra de Posenenske. Només hauria d’estar permès anar-hi en grup. Més enllà del que etzibava Michael Fried, l’obra de Posenenske és, efectivament, molt teatral. No té sentit fer espectacles per un sol espectador, cal que hi hagi un públic. El teatre és, al cap i a la fi, microcosmos i laboratori d’allò que és col·lectiu. Si l’art de postguerra probava de reconstruir la subjectivitat a partir del cos de l’artista màrtir o artista mèdium, i interpel·lava l’espectador en tant que individu, a partir dels anys 60 és el cos social que l’art prova de reconstruir. I és convidant al públic a refer els seus objectes –una activitat fonamentalment inútil– com Posenenske qüestiona les formes en les que la col·lectivitat aspira a reconstruir-se –una preocupació bàsicament existencial.