El dijous 8 d’Abril s’estrena Dictadura/Transició/Democràcia al Teatre Lliure: 4 espectacles d’entre 20 i 30 minuts. Un d’aquests espectacles, el que se centra en l’any 1968 l’hem fet entre l’agnès mateus (actriu), el pablo morandi (historiador), el raül lucea (disseny de so), la montse amenós (escenografia), el xavi clot (disseny de llum), l’equip tècnic del teatre lliure i jo (autoria i direcció).
TEXT DEL PROGRAMA DE MÀ:
El 18 de maig del 1968 Raimon va oferir un concert a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de Madrid. Aquest acte ha esdevingut cèlebre per la seva significació en la lluita per la democràcia a Espanya i, fins i tot alguns, han volgut interpretar-lo com la rèplica local de les ànsies de llibertat que van sacsejar el planeta durant aquell any. Tanmateix, en buscar documents sonors de l’acte, ens varem topar amb la sorpresa que només en quedava una cançó editada. Amb l’esperança de trobar algun altre enregistrament vàrem posar-nos a buscar. Els dos tècnics de gravació que havien anat al recital eren Juan Manuel Rollán i Manolo Gama. En posar-nos en contacte amb ells ens van explicar que després del concert havien aconseguit burlar els grisos que esperaven a la sortida i emportar-se la cinta al seu estudi. Durant els dies que van seguir un munt de gent va visitar-los per fer-se amb una còpia d’aquell acte. Entre aquelles persones també hi havia la policia fet que va decidir-los a destruir la cinta per evitar possibles represàlies.
Unes setmanes més tard vàrem trobar a l’arxiu de RNE un fragment del concert. Com era possible que hi hagués una cançó enregistrada en la integral de Raimon i que trobéssim un fragment a la ràdio si l’enregistrament original havia estat destruït 42 anys abans? Vàrem seguir la pista de RNE perquè en Raimon tampoc coneixia d’on havia sortit aquella gravació. El document que estava en els arxius de la ràdio pertanyia a Fernando Segundo Moya, amic dels dos tècnics de gravació. Actualment viu a Sevilla on exerceix de professor a la Universitat. Vàrem contactar-lo però, tot i que jurava haver tingut a les mans la cinta que havíem sentit a la ràdio, no aconseguia trobar-la. Quan ja estàvem a punt de deixar estar el projecte, de encarar-lo des d’una altra perspectiva, tot i que des d’un inici havíem volgut reconstruir aquell fet a partir del so original, en Fernando Segundo ens va trucar per dir-nos que havia trobat la cinta de cassette a casa del seu germà. La cinta consta de 5 de les 10 cançons que Raimon va cantar aquella tarda. Gràcies a Fernando Segundo que ens ha cedit la gravació, a Raimon que ha donat el vist-i-plau per a la seva reproducció pública i al Teatre Lliure que ha fet possible el projecte, aquest document històric torna a estar a disposició del públic.
Pablo González Morandi i Roger Bernat
fotografies de Juan Santiso.