FFF: THE FRIENDLY FACE OF FASCISM. Per una estètica dels dispositius.

  • FFF comparteix amb la seva època la vocació de tenir la població permanentment mobilitzada. En la «societat de l’espectacle» tots som intèrprets.
  • FFF no produeix espectacles sinó que dissenya dispositius. El seu públic no està format per observadors motivats. Els operaris ociosos són el públic i els protagonistes.
  • FFF confon actor i espectador, com confon activitat i passivitat. Els espectadors d’FFF són alhora víctimes i botxins. FFF no pretén ni desdramatitzar el món ni dramatitzar el teatre. FFF és teatre cruel i no catàrtic.
  • FFF produeix dispositius que serveixen a la interacció. Els usuaris manipulen el dispositiu i el dispositiu manipula els usuaris. Els dispositius d’FFF són doncs artefactes polítics.
  • FFF no coneix barreres entre escenari i platea, entre públic i privat. No hi ha distinció entre aquells que participen i aquells que, quedant-se al marge, interpreten el rol d’espectadors. Qualsevol racó, físic o mental, serà absorbit per l’artefacte. FFF és teatre totalitari.
  • Ningú no gaudeix dels dispositius d’FFF. Actuant, l’espectador interpreta com pot la seva emancipació i assumeix perplex el seu rol d’operari. És legitimant les eines de l’emancipació que l’usuari fa desaparèixer la diversió.
  • FFF reemplaça el gaudi per una forma complexa de goig o jouissance, recordant que la jouissance és la plenitud viscuda d’una carència substancial. La insatisfacció és al bell mig de l’estètica del dispositiu.
  • L’espectador d’FFF treballa per produir la seva pròpia imatge. L’espectador d’FFF és un treballador idealista que, com a satisfacció pel seu esforç, rep fragments de la seva ficció política.
  •  L’espectador d’FFF és un treballador que pertany a un sistema. És abusar de l’espectador —l’excés— el que atorga al dispositiu una forma—la gràcia. FFF rep de l’espectador un tresor amb l’únic propòsit de malbaratar-lo. FFF és la plusvàlua del sistema, el seu malbaratament.
  • FFF troba la seva forma en la interacció entre dispositiu i usuaris. Com més invisible és el dispositiu, més visible és la interacció. Tanmateix, lluny d’al·ludir a virtuals harmonies «relacionals», FFF considera que l’única bellesa de les relacions és la seva invencible dificultat.
  • FFF no té llengua pròpia com tampoc no té estil. FFF no expressa la visió d’un individu com tampoc no és fruit d’un territori, d’un paisatge o d’un país. FFF manlleva la llengua del poder. FFF és el calc del sistema, és la seva realització.
  • FFF és una tecnologia i s’estén mitjançant la tecnologia. Programació, planificació i disseny permeten tant l’autonomia com el control de l’espectador.
  • FFF promou la mobilització i aconsegueix la inhibició.
  • FFF promou la interactivitat i aconsegueix la interpassivitat
  • FFF promou el joc i aconsegueix el tedi.
  • FFF promou l’explotació i aconsegueix la conspiració.
  • FFF promou el soroll i aconsegueix el silenci.
  • FFF conrea multituds i recol·lecta solituds. Són aquestes paradoxes les que permetran la fantasmagoria: el record fictici, l’espectral aparició d’un subjecte col·lectiu que alguna vegada va ser anomenat poble. Aquest espectre és a l’espectador solitari allò que l’espectre del pare fou a Hamlet: una instigació a «fer teatre».
  •  FFF es dirigeix a una multitud immòbil confinada a la butaca —com el treballador al portàtil, l’alumne al pupitre o el malalt al llit— i la convida a fingir.
  • FFF no comparteix el fantasma de les avantguardes per les que l’espectador és un ésser passiu que ha de ser despertat. FFF desconfia d’un teatre mascle que imagina un públic femella.
  • FFF tampoc no comparteix la fantasia del teatre de prosa on l’espectador compromès va al teatre a confirmar que l’artista també ho és. FFF desconfia d’un teatre que convida a netejar consciències en les salvífiques aigües de la platea. Si almenys el teatre fos l’últim lloc on avorrir-se! Però fins i tot aquesta esperança última, en una societat permanentment mobilitzada, amaga la falsa consciència de qui pretén falsificar el món simplificant el teatre.
  • FFF conrea la ficció conscient.
  • FFF no representa la multitud sinó que la produeix. The Friendly Face of Fascism és el públic fet forma.

Roger Bernat i Roberto Fratini, Barcelona, a 21 de desembre del 2018.

china sourcing agent